Unha familia de caracois vivía nunha xugosa col. Coa casa ás costas, percorríana lentamente na procura dalgunha herba tenra para roer. Un día, un pequeno caracol díxolle ao seu pai: ?Cando sexa grande, quero ter a casa máis grande do mundo.? ?Iso é unha parvada,? respondeu o pai, que resultou ser o caracol máis prudente de todos. ?As cousas grandes non sempre son as mellores.?

Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S?hi movien apoc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: ?Quan sigui gran vull tenir la casa més gran del món.??Quina bajanada!? va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. ?En el pot petit hi ha la bona confitura.? I li va explicar aquesta història? Durant la seva infància, el Leo Lionni va ser un gran admirador dels animals, epecialment dels rèptils, els quals ficava en un terrari amb parets de vidre, tot condicionat amb sorra, pedres, falgueres i molsa. D'aquesta afició sorgirien, amb el temps, relats com el del cargol que desitjava tenir la casa més cridanera de totes. Una metàfora més sobre la vida, la prudència, el sentit pràctic de les coses, la humilitat i la senzillesa enfront de l'arrogància i la superficialitat.

La unión hace la fuerza y el pez chico no siempre ha de temer al grande. Un clásico recuperado lleno de riqueza cromática para abordar también la superación de los miedos y el valor de la diversidad.

Itsasoko zoko galdu batean arrain sarda handia bizi zen zoriontsu. Denak gorriak ziren. Baina bazen bat beltza, muskuilu oskola bezain beltza. Sedineek baino hobeto egiten zuen igeri gainera. Igeritz esaten zioten... Igeritzen historiak, Leo Lionniren liburu guztiek bezala, bizitzari buruzkoak ikastera eta hausnartzera eragiten gaitu. Bestelakoa izatearen balioa eta ?kulturaz edo itxuraz? gainerakoon ezaugarriak ez dauzkanari zor zaion begiramena, munduko haur literaturan klasikoa den ipuin honen lehen orrialdeetan ageri dira nabarmen.

La unió fa la força i el peix petit no sempre ha de témer el gros. Un clàssic recuperat ple de riquesa cromàtica per abordar també la superació de les pors i el valor de la diversitat.